dimecres, 19 d’abril de 2017

Monestir de Sant Pere de Casserres - Les Masies de Roda

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu textualment:
Segle XI
L'antic monestir benedictí de Sant Pere de Casserres es troba situat a la zona de contacte entre les Guilleries i la Plana de Vic, a l'extrem d'una llarga península envoltada per un meandre del riu Ter, ara ocupat pel pantà de Sau. 
El conjunt monàstic s'organitza entorn del claustre. Al costat nord hi ha l'església, a l'est i al sud dos cossos d'edifici de planta rectangular (que devien allotjar el dormitori i la sala capitular, d'un costat, i la cuina i el refetor, de l'altre). D'aquests, el segon té la volta refeta modernament. Al costat de ponent hi ha el que fou l'antic priorat, separat de l'església per la torre del campanar. L'únic accés al monestir, abans que s'hi obrissin modernament dues portes a la façana de migdia, es feia a través d'un portal que hi ha a l' angle sud-oest.
Fora del clos monàstic, però encara dins el recinte del cenobi, al nord de l'església, es conserva l'edifici de l'hostatgeria de planta rectangular.
Sant Pere de Casserres constitueix una de les millors mostres conservades al nostre país de l'arquitectura monàstica alt-medieval, atès que la seva estructura del segle XI no s'ha vist modificada per transformacions posteriors.

Església

És un edifici de tres naus de planta quadrada, amb una disposició espacial d'una simplicitat extraordinària, accentuada pel fet que l'estructura portant es redueix als murs perimetrals i a dos pilars cruciformes, que sostenen els arcs formers i torals. Les naus són cobertes amb volta de canó, sota una única coberta a dues vessants, i són capçades a llevant per tres absis semicirculars, dels quals el central és separat de la nau per un ampli presbiteri. Sota l'arc former de llevant, un mur d'època medieval separa la nau central de la de tramuntana, sense que se'n sàpiga la funció. Aquest mur fou perllongat quan s'aparedà la nau de tramuntana, després que el terratrèmol del 1427 en fes caure la volta, que ha estat refeta modernament. Les façanes de l'església són absolutament mancades de decoració. Només els absis i el presbiteri presenten decoració de tipus llombard, a base d'arcuacions cegues entre lesenes que contenen, a l'absis major, un seguit de finestres cegues sota un fris de dents de serra. L'absis central té tres finestres i els laterals una de central de doble esqueixada. El temple tenia quatre portes d'accés. En el mur sud en trobem dues: una comunica amb el claustre i l'altre amb la base del campanar. En el costat oposat del temple trobem la porta que conduïa cap al cementiri, mentre que en el mur oest es troba la porta principal, d'arc de mig punt amb llinda de fusta i timpà llis. El campanar és una torre de planta quadrada i dos pisos que s'alça adossat al mur de migdia. En el pis superior, on es situaven les campanes, trobem dues finestres de mig punt en cada mur. Tots dos pisos estan coberts amb una cúpula recolzada en trompes. 

Claustre i dependències del monestir

El claustre va ser refet al segle XV i actualment s'ha restaurat, recuperant dues de les galeries romàniques (nord i est) amb rèpliques dels capitells originals esculpits conservats al Museu Episcopal de Vic. Les altres dues han estat refetes seguint el model del segle XV.
Les diferents edificacions es distribueixen al voltant d'aquest claustre de planta quadrada amb accés des de l'església i per sota el campanar. Corresponen a la sala capitular, al scriptorium, el dormitori, la cuina, el refetor i les estances de l'abat. Mantenen encara les voltes de canó de pedra. També es conserva part de la decoració pictòrica de motius geomètrics del segle XII.

Antiga hostatgeria

La construcció és situada a la part de tramuntana de l'església, de planta rectangular i dos pisos, coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia. Presenta un portal dovellat a la planta baixa que condueix a una mena de celler cobert amb volta de canó. Al primer pis s'obre un altre portal al qual s'accedeix mitjançant una escala, el portal és dovellat i allindat a l'interior. Aquesta nau és coberta amb volta de canó i presenta quatre obertures de doble esqueixada, tres a migdia i una a llevant. A ponent n'hi ha dues més, una rectangular i l'altra quadrada. 
Al terra de la nau central, excavades a la roca, hi ha diverses tombes antropomorfes datades als segles IX i X.
 

Notícies Històriques:

El monestir de Sant pere de Casserres fou fundat per la vescomtessa Ermertruit vers 1005 o 1006, i el 1012 ja hi consta l'existència d'una comunitat, erigida en abadia els primers anys i poc després esdevinguda priorat. Amb anterioritat a l'erecció del monestir existia a l'indret de "Castrum Serras" un castell termenat,documentat des del 898, feu dels vescomtes d'Osona-Cardona. El recinte d'aquest castell era tancat, en un pas estret de la península, per una muralla del segle X, restes de la qual encara es conserven a uns 2 Km del monestir. El castell tenia una capella dedicada a Sant Pere, entorn de la qual és fundà el monestir. Una antiga llegenda, difosa ja el segle XVI, pretén que la fundació la feren els vescomtes de Cardona amb les despulles d'un fill seu, que s'hauria conservat momificat fins als volts del 1970.

Cap al 1030 devia començar-se l'església, que fou consagrada el 1053. El 1079 el monestir fou unit a Cluny, que convertí Casserres en el centre de les seves propietats a Catalunya (que comprenien a més Sant Ponç de Corbera i Sant Pere de Clarà). Al segle XIV s'inicià la seva davallada, fins que el 1573 el rei l'uní al Col·legi de Jesuïtes de Betlem, de Barcelona, que el tingueren com a simple possessió o granja fins a la seva expulsió per Carles III el 1767. Aleshores passà a particulars.
 

Altres enllaços amb informació i descripció:


























































































































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada