dijous, 25 de maig de 2017

Far de Cala Nans - Cadaqués

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu:
Època: Mitjan segle XIX.
Situat al límit sud del port natural de Cadaqués, sobre l'extrem de la punta de Cala Nans. 
Edifici de planta rectangular i dimensions reduïdes. La torre és cilíndrica. A uns dos metres i mig d'alçada arrenca un primer cos prismàtic de secció quadrada, encastat al fons de la façana posterior, que s'aixeca fins a l'alçada del terrat. En un petit vestíbul hi havia l'accés a les dues úniques habitacions dels faroners, l'habitació de l'enginyer i un magatzem. Presenta una terrassa superior, damunt la qual s'enlaira la torre de senyals. A la façana principal hi ha obertures rectangulars, les quals es troben tapiades en l'actualitat. En aquesta s'obre la porta, centrada entre dos finestrals que presenten un emmarcament simple i amb ressalts llisos, i es repeteixen a les cantonades de l'edifici. Als murs laterals hi ha obertures que han conservat el reixat original. Amb la reforma posterior es va ampliar el cos exterior i es varen afegir el menjador, una cuina, tres dormitoris, un lavabo i un magatzem.

Notícies històriques:
El far de Calanans fou projectat, com d'altres, en temps d'Isabel II, en regular el pla general d'enllumenament de costes i ports de l'estat, l'any 1847. Tanmateix, no es construí fins anys més tard i fou inaugurat el 1864. La construcció fou atribuïda a l'enginyer J.M.Faquinetto, autor del far de Cap de Creus.
És situat a 42º 16'10'' de lat. N.i 9º 20'30'' de lg.E. Inicialment era considerat de sisè ordre, la seva senyal era llum fixa amb un abast de 10 milles i amb un alçat de focus de 35, 50ms. sobre el mar i 7,30ms. sobre terreny. El feia funcionar un torrer.
L'any 1904 hi hagué un pla de reforma que no s'arribà a realitzar. L'any 1926 fou modernitzat i passà a ser considerat de tercer ordre. Hom substituí la llanterna prismàtica de llum fixa per una de circular d 1,80ms. de diàmetre amb mecanisme giratori que produïa grups de tres ocultacions (dues llums curtes seguides d'una de llarga), cada 15 segons, amb el mateix abast. 

Des dels anys 60 el far és automàtic i no hi ha personal adscrit, els farers de Cap Creus són els encarregats del seu mateniment. 
Actualment el far de Calanans és objecte de renovació, hom restaurarà l'edifici.
G.Rahola iJ.Rahola (op.cit) expliquen que "la plaça de torrer del far de Calanans era envejada pels farolers(sic)del cos de l'estat i s'ocupava pels torrers més vells o més antics d'aquell cos administratiu, que la prenien com una jubilació anticipada. "I afegeixen en nota: "durant tota la nostra juventut, era torrer del Mar de cala Nans, el cadaquesens del cos de farolers, en Sebastià Alfaras, que vivia amb la seva família al susdit far, Segons el periòdic cadaquessenc "So Ixent" núm 154 de 16 de novembre del 1929, que dóna la nova del'obit del susdit torrer, aquest prestà servei al far de cala Nans, durant 44 anys En realitat, darrera d'ell hi visqueren encara els torrers Hija del i Obregón." (pàgs. 484-485).
En caure l'activitat marítima i comercial del port de Cadaqués, al primer terç del segle XX, aquest fanal va perdre el seu valor estratègic i va ser relegat a un cert abandonament. L'any 1982, atès el seu estat ruïnós, es va voler enderrocar i substituïr per un altre de nou. L'oposició dels veïns de Cadaqués ho va impedir.
 

Altre enllaç amb informació i descripció:












dimecres, 24 de maig de 2017

Mas d'en Baltre - Cadaqués

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu:
Època: Segle XVIII.
Situat al sud del nucli urbà de la població, per la pista de terra que condueix des de la cala des Llaner Gros de Cadaqués fins a la cala Jòncols de Roses, seguint el mateix itinerari que el GR-92. Situat poc abans del trencall que porta al puig de sa Planassa.

Es tracta d'un mas format per diverses construccions aïllades i edificat damunt la roca geològica de la zona. L'edifici principal és de planta rectangular distribuïda en tres pisos d'alçada, amb la coberta a dues vessants sobre els murs més llargs. Presenta un ràfec de dents de serra i, per sota, resseguint tot el carener, una línia de pintura d'un color blau, representatiu de la població de Cadaqués. La façana principal, orientada al sud, presenta un cos de planta rectangular adossat d'una sola planta, el qual presenta una terrassa al nivell del primer pis, on es localitza la porta d'accés a l'interior. Aquesta terrassa es troba coberta amb un embigat de fusta sustentat per tres pilastres de planta quadrada, amb els capitells motllurats. Al costat oest de l'edifici principal hi ha una altra terrassa enllosada, amb el mateix sistema de coberta que l'anterior. Totes les obertures són rectangulars, de mida no gaire gran, i presenten ampits i llindes monolítiques formades per una prima llosa de pissarra. La façana oest presenta una fornícula amb l'ampit motllurat, actualment sense imatge.

A escassos metres al sud-oest hi ha un altre edifici de planta rectangular i coberta a dues aigües, originàriament utilitzat com a pallissa o magatzem. Entre aquest i la casa principal hi ha una gran era que combina l'enllossat de pedra amb el substrat geològic de la zona. Vers l'est, a l'altra banda del camí, hi ha les restes d'altres construccions del mas enrunades.

Tot l'edifici principal es troba arrebossat i pintat de blanc. Destaca un motiu decoratiu de ferro, localitzat a un dels extrems del carener de la teulada que, segons tradició popular, s'ulitzava per espantar les bruixes i els mals esperits.
 

Altre lloc amb informació i descripció:








































Ermita de Sant Sebastià de Pení - Cadaqués

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu:
Època: Segle XVII.
Situada al sud-oest del nucli urbà de la població, a la vessant de llevant del Pení. S'hi accedeix mitjançant el camí que porta de Cadaqués fins a la cala Jòncols de Roses. A l'alçada del mas d'en Baltre s'agafa un trencall a mà dreta que condueix directament a l'ermita.
Es tracta d'una construcció d'una sola nau, amb planta de creu llatina i absis semicircular. La coberta, a dues vessants de teula, es troba bastida a dos nivells de diferent alçada, mentre que la de l'absis és a tres vessants. Presenta un petit campanar d'espadanya, amb la testera motllurada. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un gran portal d'arc rebaixat bastit amb carreus de pedra ben escairats, amb un petit escut de pedra al centre i rossassa superior. A la façana est de l'ermita se li adossa l'edifici destinat a habitatge. Es tracta d'un cos de planta rectangular, amb la coberta a una vessant de teula, que consta de planta baixa i dos pisos d'alçada. L'accés a l'interior es fa mitjançant una porta d'arc de mig punt situada a la façana oest. La resta d'obertures són rectangulars i força estretes. La façana sud, en canvi, presenta un gran finestral d'arc de mig punt al primer pis i dos finestrals amb barana de ferro a diferent nivell. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc, amb els marcs i els porticons de les finestres de la tonalitat blavosa típica de la zona.
L'ermita està bastida amb pedra de diverses mides, sense desbastar, lligada amb abundant morter de calç. Tant la façana com el mur oest mantenen la pedra vista, mentre que l'absis es troba arrebossat i sense pintar, i la façana sud pintada de la mateixa manera que l'habitatge.

Notícies històriques:
L'ermita de Sant Sebastià de Pení es creu que va ser bastida sobre la vella església de Sant Tomàs de Pení, encara que altres fonts la situen sobre una torre de guaita o de senyals. Mitològicament, la seva construcció és relacionada a la troballa d'una imatge de Sant Sebastià.
La primera menció data de 1637 amb motiu d'un litigi entre les universitats de Cadaqués i Roses. Posteriorment, el 1836 va ser afectada per la desamortització de Mendizábal, i anys després, al 1890, és subhastada per Hisenda i passa a ser propietat privada compartida per dos habitants de Cadaqués. Des de aquell moment ha passat per diferents propietaris fins a arribar a les mans de la família irlandesa Guiness, actual beneficiaria, utilitzant-la de segona residència.
L'interior de l'ermita només es pot visitar el 20 de gener durant la realització anual d'un aplec popular.
 

Altres enllaços amb informació i descripció: