diumenge, 16 d’abril de 2017

Església de Sant Esteve de Tavèrnoles

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
http://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

Informació i descripció a:

que diu textualment:
L'església de Sant Esteve destaca en mig de la població de Tavèrnoles. És una construcció d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i un absis semicircular amb tres finestres de dobe esqueixada. En època barroca va ser ampliada amb capelles pel costat de tramuntana. El mur de migdia conserva la porta d'arc de mig punt tapiada. Exteriorment presenta decoració de tipus llombard d'arcs amb finestres cegues entre lesenes, a l'absis, que es prolonga al mur de migdia sota un fris de dents de serra. El portal de ponentés de forma rectangular però es troba emmarcat per unes formes sinuoses. A sobre té un òcul i el capcer és acabat de forma triangular. Damunt el portal hi ha la següent inscripció: 1728 SSTEPHANUS VIDIT COELOS APERTOS VIDIT; E INTROVIT HOMO CVCOL. A la nau, prop de l'absis, s'hi adossa un esvelt campanr de torre de planta cuadrada que sobresurt dos pisos de la nau i conserva quatre finestres germinades, amb columna de capitell mensuliforme, a cada pis i arquets, lesenes cantoneres i fris de dents de serra, decoracions típiques del romànic llombard. Corona el conjunt una coberta piramidal.
Notícies històriques:
És una de les esglésies romàniques millor conservades de la comarca d'Osona.
Fou construïda pels vescomptes d'Osona cap el 1069 en un dels seus feus i fou reconeguda nou anys més tyard pel bisbe de Vic al vescompte Ramon Folc, el cual, en morir en mans dels sarraïns l'any 1086 la lliurà junt amb l'església de Sant Pere de Savassona a la canònica vigatana.
Com la majoria d'esglésies de la comarca en època barroca fou ampliada i transformada, així, com indica la inscripció, vers el 1728 fou sobre-aixecada, s'hi construïren capelles laterals , una de les quals fou abolida durant la restauració i s'hi obrí el portal de ponent. Malgrat tot encara es pot admirar la bellesa romànica del temple.
La primera làpida funeraria , pertany al sepulcre de Miquel Galles, rector de la parròquia de Tavèrnoles, mort el 20 d'agost de 1839.
La segona làpida correspon a Jacinto Verdaguer, que va morir l'any 1868. Es tracta segurament de Jacint Verdaguer i Ordfeix, oncle i padrí del poeta de Folgueroles.
Las altres dues làpides corresponen als habitants de les cases veïnes, els Cos i els Ruquet.


































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada