dimecres, 3 de gener de 2018

ROURE DEL PLA DE LES ARENES
Bordils

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa















Al panell informatiu hi ha la descripció que diu:
Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils des del 2 de juny de 1993.
És un arbre caducifoli de la familia de les fagàcies que arriba als 15 metres d’alçada i té una capçada de 26,80 metres per una banda i 26,70 per l’altra. El seu tronc mesura 3,5 metres en la volta més prima i 6,50 metres en la més gruixuda. La seva fusta és dura i compacta i molt emprada en fusteria i ebenisteria. De la seva escorça també se n’obtenien tanins.

Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
El roure martinenc, Quercus pubescens, és un arbre caducifoli de la família de les fagàcies, arriba als 15 metres d’alçada i té una capçada gairebé simètrica, ja que fa 26,80 metres per una banda i 26,70 per l’alçada. El seu gruixut tronc mesura 3,5 metres en la seva volta més prima i 6,50 metres a la seva base, d’on surten unes valentes arrels. 

La seva bona capçada pot oferir una bona protecció en cas de tempesta, tot i que es desaconsella refugiar-s’hi, ja que no s’ha d’oblidar que els roures solen ser un bon reclam dels llamps. La seva fusta es dura i compacta, i es molt emprada en fusteria i ebenisteria. De la seva escorça també se n’obtenia tanins.















POLLANCRES DE CAN RIERA
Bordils

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Al panell informatiu hi ha aquesta descripció:
Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils.
Arbre caducifoli de considerable altura que pot assolir fins a 40 m. d’alçada. Introduït el 1940 a les nostres comarques. Aquest conjunt de 6 arbres és una mostra de part de la historia de les plantacions fetes a Bordils.

Enllaç amb informació i descripció:
que diu:

Populus Xeuroamericana “Canadà blanc”. 

Arbre caducifoli de considerable alçada que pot assolir fins a 40 metres, introduït al 1940 a les nostres comarques. És un clon d’origen francès i a França l’anomenen “Virginie de Frignicourt”. 
Aquest conjunt de 6 arbres és la mostra de part de la història de les plantacions fetes a Bordils, tot i no ser arbres autòctons i no estar ubicats a la zona del Ban, zona de pollancredes per excel·lència del poble. Aquests en concret han estat protegits per la seves grans dimensions. A la zona del Ban, els pollancres no poden creixer tant ja que és una zona destinada a l'explotació forestal.
La seva fusta es fa servir per fabricar pasta de paper i embalatges, per exemple,  caixes de fusta,  cava, per fer llumins, etc.  En medicina natural s’utilitza per tractar la bronquitis. Les substàncies resinoses d’aquests arbres, barrejades amb llard de porc, es feien servir per fer pomades per tractar les hemorroides .





FREIXE DEL PLA DE MOLLET
Bordils

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa












Al panell informatiu hi diu:
Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils.
El seu tronc mesura 2,28 metres. Arbre caducifoli de ràpid creixement i amb una floració molt intensa. Les fulles tenen propietats medicinals. Forma part del bosc de ribera.

Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
El freixe de fula petita, Fraxinus Angustifolia, és de la família de les oleàceas. 
Les fulles tenen propietats medicinals com analgèsic, contra dolors reumàtics i com a enfortidor de genives, i també serveixen d'aliment per el bestiar. La seva fusta és apreciada en ebenisteria per les peces de precisió. Habita sobretot a les terres baixes del Principat i del País Valencià.









ARBRES BLANCS - ÀLBER ARBRE BLANC
Bordils

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa













Al panell informatiu hi diu:
Arbres protegits per l’Ajuntament de Bordils
Arbre caducifoli de la familia de les salicàcies. Té una capçada ampla i irregular amb una alçada considerable, amb un creixement ràpid. La seva fusta era emprada en fusteria i ebenisteria per fer peces lleugeres com l’armadura de mobles, joguets…..

Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
El Populus Alba, arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, te una capçada ampla i irregular amb una alçada condiderable, amb un creixement ràpid. Té un tronc cilíndric, recte i flexible, amb l'escorça blanca o grisosa, llisa en els arbres joves però esquerdada longitudinalment com a mínim a la seva part baixa en els vells. Les branques tallades o caigudes deixen una cicatriu característica, negra, en forma d'ulls i celles. Forma part del bosc de ribera.























dimarts, 2 de gener de 2018

ALZINA DEL MOLÍ - Bordils

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Al panell informatiu hi diu:
Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils.
El Quercus llex és un arbre de la familia de les fagàcies, amb un tronc de 2,90 metres i de capçada densa, fulles perennes de color verd fosc a l’anvers i piloses al revers.El seu fruit es l’aglà. És un del arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional. Sol viure a les planes i muntanyes de la terra baixa. La fusta de l’alzina, molt dura i imputrescible, tradicionalment s’ha fet servir com a combustible,sent un dels recursos més importants pel carboneig a Catalunya. També s’utilitza per fabricar peces que hagin de suportar grans fregaments, com carros, arades, parquets, eines, així com en petites obres hidràuliques i en la construcción de pilars i bigues.L’escorça compta amb una gran quantitat de tanins, el que la fa molt apreciada per adobar el cuir i juntament amb les fulles i glans picades s’en fa un preparat que resulta ser astringent i útil per desinfectar ferides.

Altre enllaç amb informació i descripció:







FREIXE DE CAL CUNÍ GROS - Bordils

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
















Al panell d'informació hi diu:
Arbre protegit per l’ajuntament de Bordils.
Té un curt i gruixut tronc de 5,70 metres de volta i una capçada de 18 metres d’amplada per 17 d’alçada.Des de temps inmemorial es creu que els freixes tenen el poder de desviar els llamps.La fusta del freixe és resistent i per aquest motiu és molt preuada per fe reines d’ebenisteria, moles, portes, cabirons, bigues, esclops…..

Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Aquest Fraxinus angustifolia té un curt i gruixut tronc amb 5,70 metres de volta i una capçada de 18 metres d’amplada per 17 d’alçada.
Des de temps immemorial, es creu que els freixes tenen el poder de desviar els llamps. Aquesta creença ha fet que en molts masos solitaris, tant els situats a la plana com els dels cims d’alguns turons, se’n plantessin per tal que en fer-se grossos protegissin les cases. 

Del freixe sempre se n’ha tret un gran profit. Les branques podades i deixades assecar amb feixos es donaven de menjar al bestiar –vaques, cabres, porcs, xais...- i els branquillons que havien desfullat els xais es donaven als conills perquè rosseguessin la pela. Un cop rossegada la pela, els branquillons es deixaven assecar per aprofitar-los per encendre el foc. 
La fusta de freixe és un bon combustible i crema força bé si es barreja amb altra llenya seca quan és una mica verda. Les perxes tendres també s’utilitzaven per fer estaques, bastons per caminar i vares per dur el bestiar a pasturar. 
La fusta del freixe és resistent i per aquest motiu és molt preuada per fer eines d'ebenisteria, moles, portes, cabirons, vigues, esclops, etc.