dimecres, 19 d’abril de 2017

Església de Santa Maria de Porqueres - El Pla de l'Estany

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu textualment:
L'església parroquial de Santa Maria de Porqueres està situada vora l'estany de Banyoles, a l'altre costat d'aquesta població, davant de l'antic castell de Porqueres i al costat de l'edifici independent de la rectoria. En un costat té el cementiri i, al davant, un antic comunidor.

L'edifici actual, del segle XII, és d'una nau de grans dimensions de planta rectangular i coberta coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular molt allargat. La il·luminació prové de les quatre obertures de doble esqueixada situades simètricament a la nau. La tipologia de l'absis a l'interior és ben singular: tres absidioles, a més de dues capelles laterals de planta rectangular en el tram de l'ingrés, s'obren dins del gruix del mur. Totes les absidioles s'obren amb arcs peraltats sobre que descansen sobre capitells decorats. Una imposta ornada amb palmetes recorre el conjunt a l'arrencada de la volta de quart d'esfera. L'absis és separat de la nau per un arc triomfal, que havia estat de ferradura, que descansa sobre columnes. Aquest arc adovellat és recorregut per una motllura de mitja canya totalment treballada. Els capitells i les impostes són decorats amb figuracions de Déu creador i del pecat original, a la dreta, i de Jesús i la Mare de Déu, a l'esquerra. Són d'un gran interès iconogràfic i escultòric i mostren clares influències dels obradors de Ripoll. La façana és coronada per un potent campanar d'espadanya, sobre la portalada, del segle XVIII, adossat l'original que queda amagat al seu darrera. Les parets portants són de carreus ben tallats amb una cornisa de pedra sobre mènsules que que recorren tot el perímetre exterior, sota el ràfec de la coberta. 

Capitells de l'arc triomfal

Els dos capitells presenten una decoració força similar, però no idèntica, que es desenvolupa en les tres parts de les que consta el capitell: inferior (cilíndrica) central (trapezoïdal) i superior (àbac que perllonga en el mur, sobresortint del capitell pròpiament dit). El tambor dels dos capitells ha estat decorat en les seves dues cares amb un mateix esquema compositiu: un personatge masculí, barbat i de caire monstruós, es troba en el centre com a eix de la composició, perllongant el seu cos en la part inferior del capitell. Aquest personatge sosté entre les seves mans unes tiges que a l'hora li surten de la boca.

Decoració dels àbacs: 

Capitell dret. Escena del pecat original presidida per un Crist en Majestat en ametlla mística; un altre envoltat per 9 àngels (altres dues cares).

Capitell esquerre: Verge Maria amb el Nen envoltada de cinc personatges amb nimbe i llibre (banda Nau). Crist beneint flanquejat també per vuit personatges de les mateixes característiques.

Portalada

La portalada és formada per un cos d'un metre de gruix adossat a la façana principal. És construït amb carreus de pedra de Banyoles, ben tallats, i queda acabat superiorment amb una cornisa sobre mènsules. Presenta quatre arquivoltes en degradació, lleugerament peraltades. L'arquivolta exterior presenta forma de ferradura i conté ornamentacions de caràcter geomètric en zig-zag. Els dos arcs centrals descansen sobre columnes iguals dos a dos, i presenten motius ornamentals procedents del món vegetal en els àbacs i capitells. L'àbac interior està decorat amb figures de lleons. Un fris amb medallons esculpits emmarca la porta, d'arc de mig punt. La portalada està limitada a la seva part superior per una cornisa volada amb un ampli bisell. L'arquivolta de l'entrada presenta una sèrie de 22 medallons ornats que fan referència a diferents temes de caire vegetal, animal i humà. La porta és de fusta amb elements de ferro forjat en forma d'espiral, i el pany en forma de serp.

Pica baptismal

Pica baptismal amb forma de vas buidada en un sol bloc de pedra de Banyoles. Per les mides 127 x 74 podria servir per batejar per immersió. Té una tapa de fusta amb forjat de ferro ornamentat.

Base d'altar

Fragment de columna romana que sosté la llosa de pedra que forma l'altar major de l'església. És de pedra sorrenca i fa 84 cm d'alçada per 60 cm de diàmetre. Fou trobada a les excavacions de prop de l'església.

Armari

Al mur de la banda dreta, entre l'arc triomfal, a certa alçada, es pot veure l'armari de seguretat, de roure massís i folrat de ferro forjat, amb dos panys i dues claus, que encara funciona i que es posà per ordre episcopal per guardar les peces de plata utilitzades per al culte i prevenir-ne robatoris. També contenia l'arxiu parroquial. 

Imatges

D'aquesta església provenen una sèrie d'imatges barroques: Santa Victòria, que actualment es troba al Museu d'Art de Girona, després d'haver estat robada i recuperada; Santa Maria de Porqueres; la Verge dels Dolors al peu de la creu, robada el 1971 i recuperada sota secret de confessió; la Mare de Déu del Roser; Sant Ferriol i Sant Galderic, robat el 1993 i recuperat el 1995, actualment guardat al Museu d'Art de Girona.
 

Notícies històriques:
L'antiga església de Porqueres era dedicada a Sant Llorenç i estava situada en un lloc diferent. Documentada des del 906, data en què era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Quan es va començar a construir l'actual temple, aquest era dedicat a Sant Llorenç i Santa Maria, i posteriorment va pertànyer al monestir de Sant Esteve de Banyoles, com consta en documents dels anys 1097 i 1172. L'any de consagració de l'església pel bisbe de Girona Ramon Orusall (o Urusall) 1182, aquesta era dedicada només a Santa Maria. El segle XIII (1210), l'església s'independitza del Senyor del Castell. En el segle XVI apareix amb el nom de "Sancta Maria de Porcherus". Durant el segle XVI, l'església va comprar moltes joies de plata, algunes encara es poden contemplar. L'any 1786 es va c
onstruir el nou campanar substituint l'antic d'espadanya. El 1797 es va construir un retaule per l'altar major amb estil rococó.

La volta interior actualment és de rajola arrebossada. Substitueix l'original de pedra que degut a les empentes que provocava als murs es va badar. L'actual es va construir a les reformes que van començar l'any 1953.

Capitells de l'arc triomfal

Estilísticament sembla probable que fos el mateix escultor qui va realitzar la portada i esculpir els capitells de l'arc triomfal, a l'interior. S'ha dit que aquest escultor podia provenir de l'escola de Ripoll, doncs es troben punts de relació entre aquests capitells i la decoració de la porta de Sant Pol a Sant Joan de les Abadesses. Pel que respecta a la iconografia, la representació del personatge monstruós presenta una significació principalment decorativa, com és habitual en el romànic. Contràriament, en els temes que trobem a l'àbac, s'ha desenvolupat un petit programa iconogràfic. Així doncs, en el capitell dret, s'ha posat en relació el tema del pecat original amb una manifestació teofànica envoltada per les nou jerarquies angèliques (tema que al·ludeix a la fi del món). Es parla doncs de principi i fi de l'univers. Al capitell esquerra, la presència de la Verge queda clarament justificada per l'advocació del temple. S'han identificat els altres personatges amb els 12 apòstols i Sant Maties. Es podria proposar també una interpretació de contraposició entre Antic Testament i Nou Testament.

La portalada de l'església de Santa Maria de Porqueres possiblement sigui de construcció posterior, ja que es troba adossada a la façana i es pot apreciar que no existeixen elements d'unió entre les dues parts.

Al segle XVIII es va aixecar el nou campanar. L'any 1957 es va restaurar l'edifici. És llavors quan, entre altres tasques, es renova totalment la volta de canó.

Al segle XVI la pica fou substituïda per una de gòtica amb relleus i escultures. En fer-se la restauració de l'església romànica el 1957 la pica fou retornada al seu lloc original.
 

Altres enllaços amb informació i descripció:
















































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada